Principiant, no hi ha començament; el començament es fa al començar.

“I què es comença?”. Doncs, el començament.

“Sí, és clar, però el començament de quina cosa?” Què sé jo. Si el sabés no hauria de començar-lo—i començaria una altra cosa. Començar és tot, fins que ja no ho és. Llavors no és res.

“No em fotis, de nou les teves merdes.”

Sí.

Tornant al tema, ara mateix el començament són dues coses: que ets, i que les coses són com són. “Anem, va. I doncs quina cosa ets?”. No ho sé. Per què el preguntes? “Tu vas dir-ho fa un moment”.

Hmm…

Ah, ara entenc.

Veiem, segona presa. El començament són dues coses: que ara mateix ets, i que les coses ara mateix són com són. Ja ho entens? “Sí”. És que ets. “Ho sé”. No és què ets. “Que sí, que ja ho pesco, pesat!”.

Molt bé. Amb això ja em arribat a la final del començament. Començarem novament des del començament qualque altra vegada. “No, collons, hòstia! Tornes a tallar a mig cam